*

I una amarga certesa: creixes, experimentes, aprens, et penses que saps com funciona, et penses que has trobat la clau adequada per entendre-ho i afrontar-ho tot.

I llavors, quan menys t'ho esperes, quan l'equilibri sembla perfecte, quan et penses que has donat totes les respostes o si més no la majoria, se't planteja un altre test. I no saps què respondre. No estàs preparat.

Només entens que l'amor no et pertany, que és aquell moment màgic en què dues persones decideixen alhora viure, assaborir fins al fons, somiant, cantant en l'ànima, sentint-se lleugeres, úniques. Sense possibilitat de raonar gaire més. Així fins que totes dues vulguin. Fins que una de les dues voli. I no hi haurà manera, ni fets, ni paraules que podran fer tornar raó a l'altra.

Perquè en l'amor de raó no n'hi ha...

(pàg.87) - Perdona però vull casar-me amb tu. - Federico Moccia